 |
Condonació de l'anomenada deute externa dels països
més pobres.
 |
Els països quina ajuda queda
condonada adquireixen el compromís de dedicar part del import
condonat a inversions en educació, sanitat i infrastructures. |
 |
Evitar l'augment d'aquest deute de
manera que qualsevol aportació fos sempre a fons perdut. |
|
 |
Compromís per la Pau
definint Nacions Unides el seu protocol de interposició immediata en
zones de conflicte armat.
 |
Consolidar als Cascos Blaus com forces de
interposició de Nacions Unides allí on hi hagi conflicte armat,
forces amb capacitat operativa dissuasòria com per garantir la
seguretat dels habitants de las zona en conflicte. |
|
 |
Aconseguir un augment significatiu en els fons per
eradicar la pobresa.
 |
Aplicar un increment percentual,
lineal o combinat, al fons que tots els països aporten a Nacions
Unides. |
 |
En cada país, sobre tot en els més
rics, plantejar un increment en totes les aportacions econòmiques i
logístiques destinades a eradicar la pobresa. |
|
 |
Replantejar l'existència dels anomenats paradisos fiscals.
 |
Els països amb opacitat fiscal
hauran de negociar la seva transparència de manera que en un temps
negociat deixin al descobert tota infrastructura jurídica, bancària
i financera, sense cap sistema alternatiu. |
|
 |
Creació de impostos especials per eradicar la
pobresa.
 |
Incorporar a nivell internacional
un tipus de impost especial destinat a Nacions Unides. |
 |
Aquests impostos s'aplicarien
sobre operacions financeres, molt especialment en totes les
operacions de compra i venda d'actius financers, valors, títols,
adquisicions i fusions. |
|
 |
Transparència en el comerç d'armes
 |
Supervisió de Nacions Unides en la fabricació y
comercialització d'armes. |
 |
Prohibició per fabricar mines
antipersona i bombes de penjoll. |
 |
Crear un impost directe sobre
les armes i municions per Eradicar la Pobresa. |
 |
Incorporació de marca del fabricant (marca
o osca
exclusiva) en cada arma lleugera i arma curta, així com en la seva
munició. |
|
 |
Canviar els criteris de comerç exterior
dels països desenvolupats
 |
Revisar els criteris restrictius
al lliure comerç dels productes provinents dels països del tercer
mon. |
 |
Prioritzar l'exportació en justes
condicions dels productes dels països pobres. |
 |
Limitar les subvencions en els
països rics als productes produïts en els països del tercer mont,
sobre tot en aquells que son aliments bàsics. |
|
 |
Crear lleis nacionals i internacionals per
redistribuir la riquesa.
 |
Reconfigurar les ajudes a
l'agricultura i ramaderia per redreçar-les als petits camperols i
ramaders dels països pobres. |
 |
Mantenir els impostos directes
sobre el patrimoni i les rendes amb escales percentuals que
garanteixin la col·laboració proporcional dels que més tenen
en els ingressos de l'estament públic corresponent. |
 |
Fomentar els microcrèdits per a
persones en situació de pobresa que estiguin destinats a la creació
de petits tallers o comerços unipersonals generadors de feina
estable. |
|
 |
Compromís dels països rics per fer aportacions
materials concretes a fons perdut:
 |
Els productes o estris aportats han de ser
construïts o fabricats prioritàriament en el país de destí o països
limítrofes, en cap cas podran perjudicar ni al comerç ni a cap font
de riquesa del país destí. |
 |
EDUCACIÓ: Escoles taller amb
estris i eines per la formació dels joves i adults. |
 |
SANITAT: Vacunes i medicaments i
material sanitari i preventiu de tota mena, des de mosquiteres a
preservatius. |
 |
ALIMENTACIÓ: Aigua potable,
aliments infantils, aliments de primera necessitats adaptables a la
dieta de la comarca de destí, productes de poca degradació. |
 |
AGRICULTURA: Llavors,
fertilitzants, estris del camp i de regadiu, en especial per
construir pous, transportar i emmagatzemar l'aigua. |
|
 |
Constituir entitats
financeres públiques amb marcats objectius socials.
 |
Tots els
diners públics estarien dipositats en aquestes entitats amb
compromís ètic i social diferenciador. |
 |
Juntament amb
el negoci financer promourien l’estalvi i el finançament del petit
comerç i negoci agrícola, industrial, de serveis, molt encaminat a
generar llocs de treball estables i autonomia financera als més
desfavorits. |
 |
Totes les
persones físiques i jurídiques en podrien obrir dipòsits i
sol·licitar serveis financers. |
|
 |
Major coordinació entre tots per aconseguir major eficàcia
 |
Entre tots davant de una
emergència. |
 |
Entre els governs i tot tipus d'entitats que
treballin contra la pobresa. |
|
 |
Reduir la burocràcia o formes organitzaves no
efectives
 |
Concentrar l'esforç en els
objectius i posta en pràctica dels projectes i l'ajuda.. |
 |
Crear un nou modelo de gestió en l'enviament i
transport de l'ajuda humanitària que li doni més agilitat i
capacitat per arribar a temps i forma al seu destí. |
|
 |
Donar mes rellevància a les ambaixades i
consulats
 |
Tramitació real y efectiva de
permisos de residència i treball per altre país. |
 |
Dotar-les de major capacitat de
gestió en l'ajuda humanitària. |
 |
Ser un referent para la
implantació d'empreses en els països pobres. |
|